Editorial del Rogle Constanti Llombart nº174-Març 2021
Este mes, ara fa un any, fon declarat el confinament que nos mantingue tancats en els nostres domicilis durant mes de dos mesos. Eixir als balcons, anar a comprar articuls de primera necessitat, traure als animals de companyia i poc mes eren les uniques activitats que nos permetien respirar fora de casa i trobar-nos ocasionalment en algun veï o familiar perque se coincidia en algun d’eixos quefers.
Les families hagueren de viure aïllades l’incertea sobre la pandemia, la seua transmissio i les informacions permanents, que ocupaven hores i espais complets en els mijos de comunicacio, sobre els efectes nocius que produia el malaït virus. Eixe era el pa nostre de cada dia.
La situacio despuix d’un any ha millorat llaugerament, perque la medicina, l’investigacio i el civisme de gran part del genero huma han aportat solucions per a que la transmissio virica no cause les mortaldats de la primera ona. Hui, quan casi hem superada la tercera, nos alerten que aço no s’ha acabat i que hem de ser conseqüents i reorganisar la nostra vida, especialment tota aquella que feyem vinculada al treball, a l’oci i a les nostres relacions personals i socials…, a pesar de les vacunes.
Pero no hem de caure en el pessimisme puix sempre hi ha motius per a alçar l’anim. En este sentit es bo recordar que, a pesar de tot, hem seguit avant, tambe en el nostre quefer valencianiste i prova d’aixo son les publicacions que l’ultim any han vist la llum: interessants estudis i investigacions i una ampla gama lliteraria –noveles, poesies, traduccions de classics, etc.– que ajuda a passar les hores fent llectures molt profitoses. I no cal dir que les rets socials continuen tan actives com sempre, sino mes, sense parar d’estendre el mensage valencianiste.
Enguany tampoc hi haura Magdalena, ni Falles, ni exteriorisacio de la Semana Santa i Pasqua…, ni provablement tampoc Fogueres i tantes i tantes celebracions que fruiem en el carrer, en companyia, entre la gent. Pero la nostra proposta es que no deixem de celebrar totes estes cites de la manera mes original que se nos ocorrrega; aixo si, seguint tots els protocols que marquen les autoritats sanitaries. El Rogle –nos perdonaran que nos posem d’eixemple– l’any passat preparà una falla domestica, un retallable que encara poden baixar de la nostra web (seccio Documents), montar-la i, ¿com no?, cremar-la el dia de sant Josep –per supost, en molt de conte i en totes les mides de seguritat. Al poc d’esta cita en el calendari vindra la Pasqua i, si es pot eixir encara que siga per la contornada, sera una bona ocasio per a recuperar la costum de construir el cacherulo (o milocha) i empinar-lo, a l’hora que recordem alguna de les cançons pasqüeres tan nostres… mentres botem a la corda. No pergam les tradicions i transmetam-les, en elles van part dels valors del nostre poble i la nostra idiosincrasia colectiva.
Per supost, no podem concloure el present editorial sense recordar que este mes de març, el dia 7 per a ser mes concrets, es complixen quaranta anys des de que es formalisava en un acte en el Real Monasteri de Santa Maria d’El Puig l’adhesio a les Normes Ortografiques que havia elaborat per a la llengua valenciana la Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes de la llavors Academia de Cultura Valenciana. L’acte fon l’exteriorisacio de tot un moviment de regeneracio que trencava en el pancatalanisme idiomatic representat per les Bases del 32 o de Castello, i retornava en bona mida a les fonts, a la codificacio que en 1914 elaborà el pare Lluïs Fullana i Mira per al nostre idioma en el soport dels intelectuals mes prestigiosos del moment, dels escritors i de l’entitat senyera del valencianisme, Lo Rat Penat (fundada en 1878), i del Centre de Cultura Valenciana (creat en 1915), el qual la primera obra que es propongue fon l’edicio d’una gramatica acort en aquelles normes. Nomes una dictadura, la de Primo de Rivera, i l’inopia i sucursalisme de molts “valencianistes” dels anys 30 impediren que triumfara lo que suponia tindre una normativa propia per a una llengua propia.
Des del Rogle nos sumem a quantes iniciatives realisen unes atres entitats en les que compartim el deure de servici a la Patria Valenciana. De moment ilustrem est escrit en l’image que ha preparat per a la commemoracio la RACV, i, per un atre costat, estem en condicions d’anunciar que l’associacio Convencio Valencianista editarà un dossier especial dedicat a l’efemerides en firmes de prestigi i competents en el tema.
Com diém, el valencianisme no para. La creativitat, una de les qualitats mes caracteristiques del poble valencià, nos permet fer front a tots els inconvenients que se nos posen per davant, reinventant-nos, per a continuar avant, sempre avant.
