Per Xavier Carbonell Montesinos

Alguna cosa més de tres millons centmil euros (3.100.000 €) han rebut en subvencions i ajudes públiques les associacions que dient defenent el valencianisme lo que realment fan és perseguir la falaç Gran Catalunya: els “països catalans”.

Entitats emmaixquerades de valencianistes, en la seua denominació o en els seus estatuts són regades en ajudes i subvencions directes per les administracions públiques. Tant valencianes, com catalanes i de l’estat Espanyol. Objecte d’estes subvencions millonàries aquelles que entre els seus fins, sense cap vergonya, defenen que el Català i la forma barcelonina d’este, és lo que devem de parlar els valencians, a més, este tipo d’associacions són reconegudes en premis de tota classe. Des del propi Institut d’Estudis Catalans (IEC) com des de l’AVL i atres entitats d’eixe àmbit ¿cultural?

Ya fa temps que no se parla de normatives. Se tracta senzillament de substituir la variant valenciana, la Llengua Valenciana, per la variant barcelonina sense que l’AVL diga absolutament res, manco 4 acadèmics fora d’òrbita.

És evident que el conflicte idiomàtic està en la societat científica. La romanística internacional, situa el conflicte en el secessionisme Català del Diasistema Ocitano Romànic com molt be ho expliquen els doctors López i Fornés, entre atres.

Soles en un any, més de tres millons centmil euros (3.100.000 €) repetixc, per ad estes entitats que NO promocionen el Valencià. Per ad ells i soles per ad ells, el Valencià és la manera de parlar Català de forma incorrecta i dialectal. ¡Qué atrevida és l’ignorància!.

La vertent més perillosa d’estes organisacions: identifiquen que parlem una mateixa llengua, per lo tant una mateixa cultura, per lo tant una mateixa nació. Açò és tant boig com dir que Vicent Blasco Ibañez va escriure la majoria de ses obres en Castellà, fon Blasco Ibañez de cultura castellana i per lo tant de nació castellana. Cosa que a més de ser falaç, el mateix Vicent Blasco Ibañez s’encarrega de deixar-ho molt clar i negre sobre blanc.

Totes estes entitats, associacions, grups d’amics, i atres quatre gats, se dediquen a viure de subvencions públiques, segons han publicat distints mijos de comunicació valencians. La mitat d’estos diners provenen de la Comunitat Autònoma Catalunya (com si al poble català li sobraren els seus diners, mentres tenen un servicis educatius i sanitaris prou millorables) L’atra mitat prove de les bojaques dels valencians. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Presidència, Diputacions, Ajuntament de Valéncia i atres municipis del nostre territori.

Diners teus i meus que, a banda de anar a fer més sostenible el mig ambient, a millorar les condicions de vida de persones en risc d’exclusió social, se malbaraten en estos quatre vividors de les subvencions i ajudes públiques.

Esta informació és pública i apareix en el registre nacional de subvencions i ajudes públiques del Ministeri de Facenda.

Recordeu l’escàndal del Centre Nou d’Octubre. Este centre fon comprat per l’entitat Acció Cultural, en una hipoteca que paga religiosament… ¡La Generalitat de Catalunya! ¿Encara dubtem de les ansies imperialistes i nazis d’estos personages i la seua ideologia política?

Escola Valenciana, el Micalet, les trobades… rebent subvencions i ajudes per part de la Generalitat Valenciana. En este cas en l’excusa de fer activitats culturals; el fi real que perseguixen és fer propaganda de les seues tesis polítiques, sense importar-los els chiquets en els quals treballen.

No estem en contra de les subvencions, per principi.

Subvencionar a grups de persones que estan defenent uns interessos que no coincidixen en el nostre Estatut d’Autonomia; en els interessos econòmics, socials i culturals dels valencians, no pareix que siga molt coherent. També és cert que la coherència és lo que més manca en política.

Per a certes èlits valencianes dins de l’orbita universitària i política, que per ahí les han calificat com alineació elitista, (nosatres senzillament de bogeria) dir-los que est escrit no te faltes d’ortografia. Senzillament està escrit en Valencià i no en estranger com ho és el Català. El que diga que hi han faltes d’ortografia és un ignorant en Valencià.

Davant d’estos rius de diners cap a estes entitats ¿que podem fer? Objecció fiscal.

¿Com la podem materialisar sense cometre falta o delit? Molt senzill: Fent donacions dinerades a entitats culturals valencianistes declarades d’utilitat pública.

Directament a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. RACV, per eixemple. D’eixa manera pot rebre una certificació acreditativa de la seua donació en la qual tindrà dret a la desgravació fiscal corresponent del seu Impost de la Renda en el percentage que cada any se determine.

És cert que no és molt. Pero si que és una manera; en primer lloc d’expressar el nostre rebuig particular ad esta política de subvencions, no pel interés general, sino particular de certa gent que vol viure “del conte”

I en segon lloc i pense que més important; ajudem a difondre la nostra cultura i senyes d’identitat. Sempre en positiu, sempre construint.

De la mateixa manera que reben subvencions els ents catalanistes i pancatalanistes; les institucions més que centenàries com Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana se’ls nega “el pa i la sal”. No rebent més que alguna o atra almoina d’ajudes públiques.

L’interpretació lliteral i massa estricta de la llegislació, és l’argument per part de certes administracions per a negar-li, a pesar de complir els requisits, les ajudes públiques i subvencions que qualsevol entitat o ciutadà te dret.

Inclús el síndic d’agravis ha indicat que l’aplicació tan rigorosa de la llegislació és un atentat al principi d’igualtat. A més d’atentar contra la llibertat d’expressió, opinió i inclús de creació que qualsevol artista deu tindre garantisat en un estat lliure i democràtic.

Per que si se vol ser rigorós, se pot no subvencionar la publicació en una normativa que soles és obligatori seguir, en les seues recomanacions, en l’àmbit de l’administració pública ¿Pero la llum, aigua, gastos corrents, conferències, taules redones, exposicions d’art; també tenen que patir el rebuig d’estes administracions públiques?

Si totes les entitats contraries ad esta normativa patixen esta manca de ajudes públiques ¿Lo que volen és silenciar al discrepant, condenat-los al ostracisme més fondo? ¿És això democràtic?

Llavors els fantasmes països catalans, les teories de la conspiració, pot ser que no siguen fruït de l’imaginació d’alguns folls i SI una utòpica realitat que alguns lluiten i viuen, en diners d’atres, per a que siga real, no reparant en gastos, com acabem de demostrar. Molt democràtics els chics.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies