Demà dia 30 d’octubre, l’Associació Vicent Blasco Ibáñez, en colaboració en Lo Rat Penat, parlarà en la seua tradicional tertúlia sobre Juli Just, militant del partit blasquiste i autor d’una biografia de l’ilustre noveliste, a on se centra primordialment en la seua infància i joventut.
Juli Just Gimeno (Valéncia, 1897 – París, 1976) fon un polític, escritor i ingenier espanyol destacat en la política republicana d’Espanya i la resistència en l’exili.
Participà activament en la fundació d’Esquerra Valenciana i fon diputat per Valéncia en vàries ocasions: en 1931 en els Autonomistes Republicans, en 1933 en l’Unió Republicana Autonomista i en 1936 en Esquerra Republicana.
Durant la Guerra Civil Espanyola, Just fon ministre d’Obres Públiques. En concloure la guerra i despuix de la victòria franquista, es va exiliar en França, a on continuà militant en Esquerra Republicana.
Durant l’ocupació alemana en la Segona Guerra Mundial, fon encarcerat i enviat a un camp de concentració.
En l’exili, Gimeno va ser una figura clau en els governs republicans en l’exili. En 1947, va formar part del govern liderat per Rodolfo Llopis com a ministre de Governació i Interior i Defensa. En la década de 1950, durant els governs de Félix Gordón Ordás, va assumir vàries carteres, incloent Acció en l’interior i en l’Exili, Governació i Interior i Justícia. En Emilio Herrera com a president (1960-1962), va ser vicepresident i ministre de Governació i Interior. Més avant, baix Claudio Sánchez Albornoz i Fernando Valera, Gimeno ocupà rols clau en Justícia, Emigració i Governació.
Ademés de la seua activitat política, Gimeno fon escritor. Entre les seues obres destaquen Blasco Ibáñez i Valéncia (1929), Siembra republicana (1930) i La Pluma en la barricada (1934), aixina com discursos significatius pronunciats en la Guerra Civil i l’exili.
Faltà en París en 1976 i fon enterrat en Port-Vendres.
