Paco Tarazona (Sedaví, L’Horta, juny de 1971) és Doctor en Medicina, per l’Universitat de Valéncia, i especialiste en Geriatria. En l’actualitat desenrolla la seua professió en el Servici de Geriatria de l’Hospital de la Ribera, d’Alzira; ademés, és Professor associat de l’Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir.
Actualment és vocal clínic de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, càrrec que ocupa des de juny de l’any 2019 i Finance Director del Executive Board de la European Geriatric Medicine Society (EUGMS), càrrec que ocupa des de setembre de 2019.
Ha publicat artículs d’investigació dn prestigioses revistes de medicina i de temes culturals en infinitat de mijos de comunicació valencians. Autor de varios llibres i guanyador d’uns atres tants premis, és sense dubte un dels escritors més destacats en llengua valenciana.
Junt a Agustí Zacarés és cofundador i codirector de la revista lliterària en llengua valenciana Ucrònica.
¿Qué és Ucrònica?
Ucrònica és una publicació lliterària en llengua valenciana que va nàixer en setembre de 2019 i que es pot adquirir en quioscs i llibreries i consta de xixantassís pàgines a tot color a on es tracten en to distés, i en cert punt irreverent, diversos temes, tots ells vinculats a la lliteratura.
¿Quí esta darrere d’ella?
Fonamentalment Agustí Zacarés i Paco Tarazona, pero en l’ajuda de les més prometedores, i també d’algunes de les més consagrades, plomes del panorama lliterari valencià.
¿Cóm naix l’idea i com es materialisa?
L’idea naix d’una inquietut que compartíem respecte al futur i present de la nostra lliteratura. En els temps en que Agustí s’encarregava de l’edició del llibre La Societat Pinkerton Internacional: A la busca de El Papo, parlàvem sobre moltes coses i entre elles la lliteratura. ¿Cóm podíem fer que la nostra lliteratura es fera homologable en la d’atres llengües? Bo, una de les possibilitats fon a través d’una publicació que picara la curiositat llectora i que normalisara la nostra llengua. I en esta idea, uns mesos despuix de l’eixida al carrer de la novela es materialisà l’idea. Des d’aquell moment ya hem tret quatre números i contem en un centenar de subscriptors.
¿Per qué en llengua valenciana si la majoria dels valencians lligen en castellà?
Creem que la lliteratura en llengua valenciana no passa precisament pels seus millors moments i pensem que és l’hora de sembrar la llabor per a poder pegar un important bot de calitat a mig determini. No nos importen les llengües que tenim al voltant, lo que nos importa és conrear la llengua valenciana com a element vehicular, en este cas de vehiculisació lliterària.
¿El gastar les normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana vos ha supost algun problema o inconvenient?
No nos hem plantejat mai això. L’objectiu inicial era crear un producte de calitat, en el que la gent es fixara per la calitat intrínseca del producte i no per la llengua o normativa que amprava. Creem que ho estem conseguint, encara que nos queda molt de camí a recórrer.
Heu entrevistat a grans personalitats de la lliteratura com Juan José Millás, Carlos Marzal, Paco Roca… ¿En l’últim número a quin gran lliterat entrevisteu?
L’entrevista principal sempre la dediquem a un autor valencià que ha conseguit eixamplar el coneiximent de la seua obra més allà de les fronteres nacionals i estatals, alcançant el somiat reconeiximent internacional. En este número, el valencià entrevistat és Jaime Siles, u dels millors poetes en castellà, en possessió d’alguns dels més prestigiosos premis. Junt ad ell entrevistem a una jove promesa, ya més que consagrada, de les lletres hispanoamericanes, el costarriqueny Carlos Fonseca.
Molts han aprofitat el confinament per a llegir, vore séries, fer eixercici en classes online en YouTube… pero vosatres nos vàreu sorprendre en un concurs de coronarrelats sobre l’actual situació que estem vivint ¿Cóm va sorgir l’idea? ¿Els vostres llectors han respost a la vostra crida?
U dels objectius fundacionals de la revista és fomentar la creació lliterària i ajudar a fer surar noves plomes. Pensàrem que una pandèmia inesperada, que ha generat, a dia de hui, més de dos millons de morts en el món, que ha restringint la nostra movilitat i ha condicionant les nostres rutines existencials, podia ser un motiu per a la reflexió i per a la creació lliterària. El resultat nos ha sorprés gratament, vàries plomes que mai havien publicat es donen a conéixer en este número i hem conseguit que alguna d’elles passe a formar part dels colaboradors de la revista.
¿Quàn aneu a realisar la presentació del vostre últim número?
En breu, o a finals d’esta semana o a inicis de la que ve. Farem una presentació virtual, estem valorant els distints programes que la permeten per a arribar al màxim número de persones que es vullguen conectar, oferint-los la màxima calitat d’image i sò possibles. La nostra intenció, a banda de presentar el número, és generar un encontre en amics, coneguts i desconeguts en els que raonar un ratet sobre lliteratura i estar un poc més prop de la gent, a la que tant se troba a faltar estos dies.
¿On pot la gent trobar la revista Ucrònica?
Per a este nou número hem fet una ferma travessa per expandir-nos i arribar als principals quioscs i llibreries de les principals ciutats de la nostra nació. Hem incrementat la tirada i anem a tindre presència en totes les ciutats de més de 40000 habitants, vertebrant la distribució pels principals punts de venda lliteraris del nostre territori valencià. A banda d’això, estem oberts a demandes online a través del nostre correu electrònic o a través del contacte per les rets socials.
