Per Javier Navarro Andreu
Aplega l’estiu, la calor, les vacacions i també una de les celebracions que històricament han tingut major encant en la ciutat de Valéncia, la Fira de Juliol.
Est event que en el seu orige girava entorn a la festivitat de Sant Jaume, ha perdut en el pas del temps part de la seua pròpia identitat. Si be és cert que tot ha d’evolucionar i adaptar-se a la noves exigències d’una societat canviant, el’ADN de les coses ha de permanéixer intacte o per lo manco poc adulterada, en la meua opinió.
D’aquelles décades dorades, en les quals tota la societat valenciana esperava ansiosa aquells dies de finals de juliol per a passejar en les seues millors gales pel Passeig de l’Albereda, solament sobreviuen les corregudes de bous, els focs d’artifici i potser el símbol més icònic d’esta, la Batalla de Flors.
Nos preguntem ¿a on han quedat actes icònics com la Festa a la Real Senyera, les cavalcates històriques, la festes de la caritat, les exposicions d’escultures, les corregudes de joyes, les grans traques de més de 1.500 metros, l’espectacular retreta militar… i els fascinants cartells anunciadors?
Fa uns dies l’Ajuntament de Valéncia donava a conéixer els cartells d’enguany per a anunciar la Fira de Juliol i els actes més rellevants. Puix be, estos cartells com la majoria dels anys anteriors, en la meua opinió, podrien servir per a anunciar les festes d’un poble d’Albacete o d’una ciutat de Mèxic, ya que carixen de qualsevol simbologia i senya d’identitat pròpia o de la festivitat.
El poble valencià ha segut sempre un poble de grans pintors i artistes, sent referents en la màteria en Espanya i en tot lo món. Molts d’ells pintaren i realisaren els cartells anunciadors de la Fira de Juliol i hui en dia són peces molt apreciades, exhibides en exposicions i expostes en grans museus.
Segrelles, Renau, Dubón, Canet, Capuz, Benlliure, Barreira, Arturo Ballester, Pasqual Llop… foren alguns d’aquells grans artistes que saberen plasmar la fisionomia dels valencians i de la seua fira en un cartell.
Un atre artiste dels que sabe pintar en un pinzell l’ànima dels valencians fon Bartolomé Mongrell, que tant en l’any 1924 com en 1930 fon l’encarregat de realisar el cartell de les festes estivals.
Sobre el cartell de 1930 Rafael Contreras Juesas, cartelliste, pintor i un gran investigador en esta materia, digué “és un dels millors, més rotunts i dinàmics cartells de la Fira de Juliol”, pero el cartell més interessant per a mi és el 1924, ya que amaga una curiosa història.
Resulta que per a elegir els cartells de la Fira de Juliol se solia realisar un concurs en el que els pintors i artistes presentaven els seus originals. En 1913 el concurs ho guanyà Arturo Ballester i quedà segon Bartolomé Mongrell. Despuix de deliberar, el jurat del certamen pensatiu, ya que les dos obres en major puntuació tenien una gran calitat, pensaren que el guanyador òbviament devia ser el cartell oficial, pero que l’obra del segon classificat podria ilustrar el programa de mà i aixina fon.
Passats onze anys d’aquell succés, en la prensa valenciana, als pocs dies de començar el mes de juliol, apareixia la següent nota sobre el cartell d’eix any: “Es original este cartel de Bartolomé Mongrell, y representa una alegórica escena valenciana muy bien entonada y fuerte color. Este boceto procede de un concurso que abrió el Ayuntamiento en el año 1913”.
Este succés, encara que curiós, no fon un cas aïllat, puix en unes atres edicions passaren coses paregudes, cartells no guanyadors que s’utilisaren per a fer postals i uns atres materials de propaganda.
Un eixemplar original del cartell de Mongrell per a la fira de 1924 es pot vore actualment en la magnífica exposició que alberga la Sala Municipal d’Exposicions de la Casa Consistorial de Valéncia baix el títul “Rafael Contreras Juesas i els Mongrell”, entre molts més cartells de la Fira de Juliol.
Seguir el camí d’artistes com els que he nomenat, capaços d’incloure en les seues obres algun o alguns elements que nos ancoren a Valéncia, a la seua tradició festiva i identitaria, seria una llínea a reforçar en les bases d’una nova convocatòria cartellística. Ademés s’hauria de garantisar, fora quina fora la tècnica i el soport de l’obra premida, que no deixe de formar part de les coleccions que me consta conserva l’Ajuntament de Valéncia en el seu Archiu Municipal.
- Artícul publicat en el Bolletí del Rogle Constantí Llombart Juliol-Agost 2024.
