Homenage a Joaquim Martí i Gadea
Per Javier Navarro i Andreu
(*Artícul publicat en el llibret de la Falla Gregorio Marañón-Mestre Palau, any 2022)
Fa dos anys, es va complir el centenari de la mort d’un dels fills ilustres del poble de Mislata, encara que no fora mislater de naiximent, ya que Joaquim Martí Gadea naixqué en 1837 en el poble alacantí de Balones, va passar la gran part de la seua vida en Mislata i va produir el gros de la seua obra lliterària i llingüística a l’ombra de la creu de terme situada en l’antic camí a Castella, sent sense dubte un mislater d’adopció, un veí més.
Martí i Gadea fon un infatigable flocloriste, etnógraf i llingüiste, sent en estos camps, un dels més destacat de finals del sigle XIX i principis del XX, aportant magnànimes obres per a la normalisació de la Llengua Valenciana com foren: ‘Diccionario general valenciano-castellano‘ (1891), ‘Vocabulario Valenciano-castellano’ (1909) o el ‘Vocabulari Monosilábich Valencià-Castellà’ (1915) i atres obres etnogràfiques per a la conservació de les nostres tradicions com som: ‘Ensisám de totes herbes’ (1891), ‘Burrimaquia Alicantina’ (1904), ‘Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Gè’ (1906-1908), ‘Troços y Mosos’ (1906) o ‘Els cudolets’ (1908).
Joaquim va eixercir com a capellà en la Parròquia del la nostra Senyora dels Àngels durant més de quatre décades, concretament des de 1877 fins al seu decés el 16 de novembre de 1920, sent molt volgut pel poble i realisant infinitat d’obres de caritat entre els seus veïns, en especial dedicació als més necessitats, impulsat per la seua caritat cristiana.
Ademés de ser una persona entregada a la religió i a la Llengua Valenciana, també era un enamorat de Mislata, arreplegant anècdotes, històries o resenyes sobre el poble com per eixemple la contada en el llibre ‘Tipos, modismes…’ pàg.62 que en la socarroneria per el que es caracterisava, mos fa este apunt sobre la mencionada Creu de Mislata, a on el tantes hores passà a la seua vora:
“Al pasar per la creu de Mislata, guarda la capa, diu el refrán; y, en efècte sempre ha hagut en eixe barri, poblat en sa majoría forastera, que á lo millor ja ha mudat de domicili, ratoners que han robat tot lo qu’ han pogut de nit, de día y á tot hòra, puix com no tenen ahon caures mòrts y tot ho pòrtem damunt com el caragòl, lo mateix s’els hi dona menjarse el pá así, que n’ Cèuta ó qu’ en atre puesto, per això m’hos ha pasat p’ el cap posarlos en este llibret y cantarlos de pas esta cansó:
Mislata y la creu,
la creu y Mislata,
com beques un pòch
ja no veus la capa.
Pero això era quant s’usaven les capes, que ara com ja no s’estilen, s’han tornat bòns gichs, per la banda del tòç”.
Ademés en este mateix llibre també nos parla de “el Coixo Pix” de Mislata personage popular de l’época, del Porrat en honor a la Mare de Deu dels Angels o de l’antiga Caldera de Mislata en la reproducció de la tradicional cançoneta que cantaven els veíns:
“La caldera de Mislata
es pa fer guano animal,
y atres moltísimes còses
que valen un capital”.
Moltes han segut les aportacions a la conservació de l’història popular del poble de Mislata que realisà Joaquim Martí i Gadea, estes han segut solament uns chicotets eixemples, pero m’agradaria destacar també per a que quedarà constància d’això, que també creà un himne dedicat A la Mare de Deu dels Àngels en motiu de la romeria celebrada el 7 de febrer de 1904 i seria de justicia que es tornarà a cantar en homenage al gran capellà que fon i la gran devoció que va transmetre cap a la nostra mare.
És realment trist que en el centenari de la mort d’un personage de gran envergadura com lo va ser Joaquim Martí Gadea per a la Llengua Valenciana i l’història dels valencians, solament fera memòria d’esta commemoració, Rafael Roca a través d’un artícul en el Levante-emv, per això inste des d’este espai que em concedix la comissió fallera a demanar a l’Exm. Ajuntament de Mislata, que dedique una placa commemorativa de la celebració d’este centenari en el carrer que du el seu nom, per a que este mislater ilustre no seguixca caent en l’oblit i aixina realçar la seua gran obra.
