Per Juli Moreno i Moreno


Culla Hernández, Joan Ignaci
Valencià, desperta
NPQ Editores. Valencia, 2020. (368 pagines)

En l’obra que recomanem, l’autor nos planteja, des del mateix titul, mamprendre una accio individual, nos convida personalment en el desig d’arribar a cadascu i motivar-lo. Valencià, desperta vol remoure consciencies; de fet, esta seleccio-recopilacio d’articuls publicats en la prensa (mes de 120), ara reunits i alguns revisats, preten que el llector –la ciutadania valenciana en particular– s’aparte de falsos ensomis i de recrear-se en la complaença de que uns atres temps foren millors i conega la realitat que vivim i el passat que protagonisarem com a colectivitat.

Estem davant d’un treball d’anys, tant pel periodo que abarca el contingut de la publicacio com pel temps invertit pel seu autor en l’investigacio, puix no ha volgut pegar puntada sense fil, i, per tant, ha hagut de recorrer a archius, publicacions i diverses fonts per a no parlar per parlar, sino per a fer-ho en coneiximent de causa, en proves contrastables, lo que dona veracitat als escrits i robustea a les argumentacions.

Els articuls estan agrupats per tematiques: llengua valenciana, Senyera, historia, AVL, valencianisme i politica, lo que fa mes facil la llectura puix, en l’ajuda de l’index, els llectors rapidament poden accedir ad allo que mes els interessa o els preocupa.

Coneixer es saber i saber implica tindre arguments que contribuixquen a una solida formacio, pero tambe per a que assossegadament puguen ser exposts i ajuden a contrastar, i a contrarrestar si es fa precis, aquells que denigren el ser del nostre poble. Quan l’identitat valenciana està en joc, dia si i dia tambe, es bo contar en una obra com esta que forma i informa i tambe deixa constancia de tantes actuacions que van dirigides a destruir la nostra personalitat, per allo de que algun dia se sapia quins son els responsables i quins els interessos espuris que els han espentat ad eixa accio aniquiladora.

La nostra societat ha anat evolucionant al compas dels temps, lliure en una epoca, conduida per un centralisme despersonalisador en una atra, i sofrint pressions des de finals del segle XIX per un intent de fagocitacio que produix asfixia i resulta agotador; pero sempre, sempre, hem contat en homens com Joan que han sabut fer valdre lo propi, desbrossar les males herbes per a que la planta que produix fruit creixca, per a que la veritat sure, i sobre tot han contribuit a deixar senyals, fanals que marquen el cami i l’allumenen, eixe pel que hem de seguir caminant si no volem desapareixer com a poble.
Valencià, desperta, el seu contingut, nos ha de donar arguments en uns casos, en uns atres, ajuda per a reafirmar-los, i, en qualsevol, anims per a no claudicar per molta pressio que es faça per a diluirnos com a colectivitat. Si som capaços de trobar resposta individual a tants qüestionaments, si som capaços de donar solidea als nostres arguments, nomes nos quedarà un atre repte: pegar el pas per a treballar units en un valencianisme, l’objectiu primer del qual siga el servici a Valencia, la promocio de les seues peculiaritats, la busca del benestar de les seues gents; en definitiva, fer patent l’existencia del poble valencià, fer visibles les seues aspiracions com a societat i buscar representacio en les institucions a on es decidix el rumbo del cami a seguir. Eixe cami està marcat en molts dels articuls que reunix el llibre.

COMPRAR LLIBRE ACÍ

*Artícul publicat en la revista del Rogle Constanti Llombart nº173-Febrer 2021.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies