Per Carles Recio i Alfaro
És molt tranquilisador saber que en Valéncia mai passa res o millor dit sempre passa lo mateix. Esta semana hem tingut bones proves que confirmen la nostra ancestral apatia. Primerament es reunixen PP i PSOE i passen absolutament del Dret Civil Valencià i després tenen el cinisme d’acusar-se mútuament d’esta abdicació. És un joc que es remonta no a esta transició de 1978 sino a l’anterior transició d’Alfons XII del sigle XIX. Els partits rotatoris nos tenen per felpudo inconsistent.
Després hem tingut la visita del Ministre d’Agricultura de Madrit que ha vingut a dir-nos que els agricultors valencians no tenen dret a l’aigua dels transvasaments. Nos indica que si volem aigua la desalem de la mar encara que nos coste quatre millons d’euros a l’any. Total, anem a pagar nosatres com varem pagar eixe Pla Sur que mai va servir per a res més que per a destruir l’Horta.
El premi per al ministre ha segut dur-ho al Tribunal de les Aigües per a obsequiar-li en el blusó de síndic d’honor, en una escena calcada de la película el Virgo de Visanteta que molts no coneix pero retrata fidelment este servilisme deplorable.
Després hem tingut un anunci maravellós. Hortensia Herrero avisa que obrirà el seu centre cultural en el carrer de la Mar. L’obertura es realisara en una mostra de l’escultor català Jaume Plensa, possiblement perque en Valéncia no hi ha autors de tanta categoria com per a meréixer eixa distinció. No és tampoc novetat. Quan la lloada Carmen Alborch va voler obrir l’Institut Valencià d’Art Modern es va anar a Barcelona a buscar l’obra de Juliol González. ¿Per a que anem a promocionar lo nostre si lo català és molt millor? Podríem seguir pero com sempre és tot lo mateix, nos avorriríem. Lo més apassionant és que no hi ha expectativa de que açò canvie. Podem dormir tranquils en la nostra mediocritat colectiva.
