Per Josep Vicent Navarro Raga
(President de Lo Rat Penat)
En les últimes hores, la nostra volguda terra ha segut testic d’una impressionant ona de solidaritat que ha sorgit de forma espontànea com a resposta als efectes devastadors de l’última DANA, un fenomen meteorològic que ha causat pluges torrencials i inundacions tràgiques en diverses poblacions valencianes.
Davant este escenari d’emergència i crisis, els valencians han demostrat una volta més el seu compromís en els qui més ho necessiten, deixant clar que, encara que les adversitats puguen ser grans, l’empatia i el desig d’ajudar als seus veïns és major.
La malaïda DANA ha deixat danys irreparables com són les morts de centenars de persones i vullc una volta més, encara que servixca de poc, mostrar el meu més humil i sentit pésam a tots els familiars i amics que han perdut algun ser volgut.
Els danys materials que ha provocat esta tragèdia tardaran molt temps en reparar-se, pero han deixat una image que em fa sentir-me orgullós del meu poble, del poble valencià.
Milers i milers de valencians han mostrat el seu costat més humà i generós. El poble valencià no ha pogut aguantar més, no ha pogut vore més per televisió cóm la seua terra estava destruïda i és per això que, en quant les condicions climatològiques ho ha permés, no ha esperat ni un minut i ha escomençat a ajudar de molts diverses formes als afectats.
Molts han segut els clubs deportius, falles i tot tipo d’entitats i associacions que han escomençat a arreplegar roba, menjar, aigua, pales, graneres, medicaments i qualsevol tipo de material que puga servir per a ajudar als que han perdut tot.
Milers de valencians han decidit carregar en tot lo que podien dur en les seues mans i anar quilómetros i quilómetros caminant, per a ajudar als pobles de l’Horta Sur, que estan completament devastats, deixant imàgens d’un poble unit i solidari.
Esta image sense dubte m’ompli d’orgull, pero senc un especial orgull per eixes decenes de membres de les Joventuts de Lo Rat Penat que s’han movilisat i que actualment estan ajudant a netejar un centre escolar i un ambulatori en la localitat de Paiporta.
Encara que els efectes d’esta catàstrofe natural han segut devastadors, el poble valencià ha donat una lliçó inevaluable sobre el poder de la solidaritat. La situació actual, encara que desafiant, conta en una llum d’esperança gràcies al compromís dels qui no dubten en ajudar. Esta movilisació, esta entrega incondicional i esta enorme empatia han deixat clar que, si be no sempre es pot evitar una tragèdia, sempre és possible construir un futur millor si estem disposts a treballar units per damunt de tot.
La solidaritat valenciana, manifestada en eixos quilómetros plens de caminants en graneres i pales en les mans, eixos locals plens de donacions o eixos coches particulars que, plens de quemenjars, han accedit cap a l’interior de la Comunitat Valenciana jugant-se la vida al volant, és un recordatori de que, davant qualsevol desastre, units nos alçarem coste lo que coste.
Ara solament és moment d’ajudar, com a poble devem estar a l’altura de les circumstàncies en unitat i concentrant les forces en un mateix objectiu, salvar vides, recuperar morts i atendre als damnificats en les seues necessitats bàsiques, físiques i emocionals. Tot això solament s’alcança respectant el comandament excepcional que requerix una situació d’este tipo, la direcció i coordinació de les accions està en els nostres màxims representants institucionals, totes les persones i mijos han de posar-se a disposició per a paliar lo millor possible els danys i superar l’adversitat. És hora d’estar tots en els nostres màxims representants per a que qualsevol acció puga ajudar i salvar a les persones, famílies i pobles.
Un riu nos devastà, pero un riu de persones carregades de solidaritat nos alçarà.
