Entrevista a Juli Moreno i Moreno en motiu de la publicació dels llibres «La Restauracio de la Personalitat Valenciana de Francesc Martínez i Martínez» i «Quatre contes i un poema en Llengua Valenciana de Vicent Blasco Ibáñez» per part del Rogle Constanti Llombart.
Juli Moreno es Llicenciat en Geografia i Història per l’Universitat de Valéncia i Professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat. És president de l’associació Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana des de l’any 2005 i ha escrit infinitat d’artículs i llibres sobre temes valencians.
¿Qué podem trobar en el llibre sobre Blasco Ibáñez?
Com el titul diu: Quatre contes i un poema en llengua valenciana.
L’integren quatre relats que pertanyen a la primera epoca d’escritor de Blasco, concretament els dos primer relats “La Torre de la Boatella” i “Fatimah”, els publicarà Constanti Llombart en el Caledari Llemosi Lo Rat Penat dels anys 1883 i 1884 respectivament, ambientats els dos en el periodo de lluita cristiano-musulmana. El tercer conte, “Lo darrer esforç”, està emmarcat en la revolta de les Germanies i en ell obtigue un accessit en els Jocs Florals de 1883. En el quart nos presenta uns personages propototips de la sorna i socarroneria valencianes, ambientat en l’Horta de Valencia i en la port del Cel. Com a colofo del llibre se publica tambe un poema, “¡Avant!”, una composicio que fins fa poc era inedita; anava destinada a ser presentada en els Jocs Florals de 1891 pero Blasco la retirà, puix li sobrevingue haver de fer de mantenedor del certamen lliterari en susbtitucio de Pi i Margall.
¿Quí prologa el llibre?
El llibre nos el prologa Antoni Ruiz Negre, escritor que descolla especialment com a dramturc. Li ho demanerem ad ell per varies raons: primera, per que el considerem un gran escritor; segona, perque es un gran coneixedor de l’obra de Blasco, no debades ha traduit les seues noveles de tematica valenciana; tambe per la seua proximitat a la figura del noveliste internacional, ya que mantingue amistat en membres de la seua familia, i finalment perque coneixent-lo com el coneixiem sabiem que anava a acceptar l’encarrec. Per tot lo qual no cal dir que estem absolutament orgullosos d’haver contat en la seua colaboracio.
Ademés de lo que apareix en el llibre, ¿Blasco escrigué alguna cosa més en llengua valenciana?
Es una pregunta que nos ferem quan estavem enfrascats en la recopilacio del material que integra la part lliteraria del llibre. En uns casos nos hem trobat –o algun bon amic nos ha donat noticia i fet arribar– en diferents relats, contes similars en extensio als publicats, escrits en valencià; pero els hem descartat puix la nostra consideracio sobre ells es que eren traduccions, moltes d’elles publicades en revistes –publicacions periodiques– com el Cuento del Dumenche, i per tant podrien perdre la singularitat en que havien segut escrits per l’autor.
¿Quina relació tingué Blasco en el valencianisme?
No hem profundisat en eixe tema, encara que el llibre inclou tambe una biografia d’ell. No obstant, treballant en una atra publicacio del Rogle, Llombart, homenage, arribarem a coneixer les circumstancies que uniren a Llombart i Blasco. Llombart fon mentor i mestre, guià els primers passos lliteraris de Blasco, i prova d’aço son els contes aludits; pero no solament l’impulsà a escriure i publicar, segurament tambe fon ell qui l’introdui en els circuls del valencianisme que a finals del segle XIX i inicis del XX es concentrava en Lo Rat Penat. Blasco fon soci d’esta entitat, membre de la seua directiva, mantenedor dels Joscs Florals i premiat en alguna de les convocatories (es el cas del seu treball biografic sobre Huc de Moncada), pero Blasco acabà apartant-se de lo que considerava era un moviment cultural i lliterari que pronte dominà certa burguesía i els poetes de guant encapçalats per Llorente, al que segurament no l’unia res. La seua primerenca participacio en politica (en 1890, als 23 anys, hague de fugir a Paris per promoure una manifestacio contra el govern), la seua abrumandora personalitat i possiblemet la seua ansia d’universalitat no quadraven en un moviment massa casolà que declinava actuar politicament.
¿Per qué creus que Blasco no escrigué cap obra en valencià quant ya era un escritor consagrat?
Clar, parles de per qué “creus”; la veritat es que les opinions podrien ser varies, segons l’interlocutor. Trobe que eixa personalitat a la que hem aludit, la falta d’enteniment en els representants del “valencianisme lliterari” i la critica a l’inaccio politica d’este moviment, la seua estada en Paris…, podrien ser els causants de que despertaren en ell desijos de voler volar mes alt i els seus exits lliteraris immediats, en les obres de tematica valenciana escrites en castella, el feren virar cap ad esta llengua, en la que segurament es trobava mes comodo a l’hora que mes reconegut i, en la que, sense dubte, tenía un major camp. Ell es convertirà en el temps en un icon de lo universal, encara que sempre durà a la seua Valencia en el mig del cor, tant que no dubtà en demanar ser soterrat en la terra que el va vore naixer, junt al “Mare Nostrum”.
Provablement perguerem un gran escritor per a la llengua valenciana, lo que per un atre costat guanyà la castellana, pero es converti en un embaixador de Valencia i lo valencià per tot el mon.
¿Quí fon Francesc Martínez i Martínez?
Nosatres nos referim ad ell en el llibre com un erudit, un gran intelectual i un destacat valencianiste naixcut en Altea, en eixe poble de La Marina que s’aboca al mar. Fon un home que rebe una formacio molt solida, naixque en el sí d’una familia de llauradors acomodada lo que li permete realisar estudis fins a culminar la carrera de Dret. Arribà a eixercir d’advocat i de juge, pero el fet de que haguera de fer-se carrec molt pronte de la facenda paterna, i tambe de la dels seus sogres, fara que acabe per aparcar la seua professio d’advocat i dedicar-se a gestionar les terres familiars. Ad aço se li suma que enviudara prematurament de la seua esposa, Carme, i que decidira fer-se personalment carrec de l’educacio dels seus tres fills.
Fon membre de Lo Rat Penat i u des fundadors del Centre de Cutura Valenciana (ara RACV), del que sería director entre 1941 i 1943.
¿Qué podem trobar en el llibre?
En el llibre es pot trobar una biografia prou completa de Francesc Martínez i la transcripcio de la conferencia que es el motiu de la publicio –un parlament que realisà en els salons de la Diputacio de Valencia, en giner de 1919, en el cicle que esta institucio organisà sobre l’autonomia valenciana.
Tambe el confoma un apartat que contextualisa l’actuacio de Martínez en este cicle i el moment politic que es viu a finals del 1918, recent acabada la I Guerra Mundial i els inicis de 1919, periodo en el que se configurarà un nou orde politic, especialment en Europa, a rant de l’aparicio dels moviments nacionalistes. Unes aspiracions que en l’Estat espanyol, dominat per successius governs centralistes, ya agotats, s’expliciten en les ansies de constituir un estat autonomic, en major pes de les diferents nacionalitats i regions que el conformaven.
¿Quína importància té el seu discurs dins del valencianisme?
Lo primer dir que el seu discurs, dins del cicle, es un dels que evita teorisar massa per a abordar el problema que se li planteja sense digressions, donant tota una serie de pautes sobre cóm construir el nou marc de convivencia per als valencians. Descolla la seua defensa de la llengua valenciana, de la seua autoctonia i autonomia, de la seua posada en valor reclamant la seua ensenyança i oficialiat. L’importancia radica en aixo, en la concepcio de Valencia (Regne o Regio) com a ent autonom i integrat per totes les terres que seguixen partides en tres provincies, en l’organisacio de l’administracio valenciana o en reclamar l’autonomia –i abordar pronte la seua cosecucio– per a, entre unes atres coses, gestionar recursos i infraestructures. En aço centra el pes del seu discurs.
Fon important en el moment pero, com tantes aportacions fetes per grans valencianistes, quedà reduit ad aquell circul i archivat. Ara el publiquem perque considerem pot ser encara valit per a enriquir el bagage d’un valencianisme lliure de tuteles, com ell maracava.
¿Creus que Martínez i Martínez és un dels ilustres valencians oblidats?
Crec que, com molts ilustres valencians i molts valencianistes, no està en la memoria dels seus congeneres; ya s’ha encarregat l’aparat de poder durant decades, i ara tambe, de silenciar ad aquells valencians que han segut pioners, inclus en els seus camps.
Martínez i Martínez es un gran intelecual, com he indicat anteriorment, que racionalisà els estudis de folclorisme, i les seus aportacions al coneiximent de les costums i tradicions valencianes son fonamentals i base per a qualsevol investigacio seria. Pero es mes, ell es un destacat partriota que viu el valencianisme cultural i llingüistic –seguidor en esta ultima disciplina de Fullana– i un home requerit per la seua vasta cultura i apuntaria que pel seu caracter conciliador.
Ad ell li devem els valencians una de les coleccions cervantines mes importants que es conserven i que hui forma part de la Biblioteca Valenciana, i un gran numero d’investigacions realisades a lo llarc de la seua vida, practicament totes elles publicades.
¿A on aneu a presentar els llibres?
La presentacio tindra lloc el dia 18 de decembre, divendres, a les 19:30 h en la cerveseria Cruz del Sur Shambala, c/ Campoamor, num. 57, de Valencia ciutat.
Lo ben cert es que la presentacio en public d’estes dos obres depen mes de l’editorial, Mosseguello, que del Rogle, i ells han gestionat tot el tema.
Sí que sabem que sera necessari concertar l’assitencia donada la situacio d’excepcionalitat que vivim, per a lo qual se publicitarà la manera de poder inscriure’s.
Quí no puga acodir, ¿a on els pot adquirir?
En les llibreries mes importants de Valencia, pero segur que si se solicita en una llibreria de mes proximitat tambe el podra conseguir. En la propia editiorial, en la seua pagina web –compra on-line (www.edicionsmossegullo.com)– o contactant en el Rogle Constanti Llombart (rogleconstantillombart@gmail.com).
Foto portada: Pep Bertomeu.