En juny de 2022 Edicions Mosseguello va publicar l’obra bibliogràfica més completa que mai s’havia escrit sobre les normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conegudes popularment com a Normes d’El Puig.
Este llibre es va agotar al poc temps d’eixir al mercat, per lo que l’editorial valencianista ha decidit en motiu de la participació en la Fira del Llibre de Valéncia, fer una segona edició.
Està edició ha segut actualisada i ampliada, incloent-se tots els títuls que s’han publicat des de finals del 2022 fins a l’actualitat.
‘La normativa pròpia valenciana’ del Dr. Pau Giner Bayarri, obra en la que es relata tota l’història de la normativa llingüística de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, coneguda popularment com a ‘Normes d’El Puig’, despuix de molts anys d’investigació al voltant de la normativa pròpia de la Llengua Valenciana. Sense dubte és el treball més complet i documentat fins al moment, que s’ha escrit sobre este tema.
La sinopsis del llibre nos posa nos posa en context històric i actual sobre la normativa, relatant-nos que: «El valencians vàrem fruir d’autogovern i llibertat des de la fundació del Regne de Valéncia fins als Decrets de Nova Planta de Felip V, quan l’imposició d’un model de govern centraliste intentà acabar en la memòria d’un passat gloriós. Els valencians vàrem mantindre la nostra llengua, a pesar de moltes dificultats.
En el pas dels anys i el despertar dels pobles en Europa un grup d’intelectuals valencians volgué tornar a la llengua valenciana a un lloc de prestigi. La creaciód’una codificació per al valencià, seguint un model únicament valencià té els seus antecedents a principis del segle XX i la seua figura més destacada va ser Lluís Fullana. Esta codificació se va vore truncada per diversos motius, pero va ser rescatada per Miquel Adlert i adoptada per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació donà per primera volta al valencià d’un cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals,…) com mai havia tingut. Se li ha acusat de localista (apichada), d’escassa difusió, de no ser oficial,… pero com vorem en este estudi res més llunt de la veritat.
Les Normes d’El Puig o Normes de la RACV priorisen les formes del valencià general en contra del apichat, han tingut una difusió molt important arribant a ser casi el 33% de totes les publicacions en valencià (si exceptuem els llibres de text) i ha segut utilisada en llibres impresos per més de 400 autors distints i de casi totes les comarques valencianes. I a més varen ser oficials, publicant-se el Diari Oficial de la Generalitat en esta normativa. Desgraciadament tot açò no només és desconegut per els profans en la matèria, si no que gran part dels usuaris d’ella també han fet seus estos suposts i patixen cert complex de inferioritat respecte als usuaris de les normatives no pròpies».
El seu autor estarà esta vesprada en la caseta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (n°105) en la Fira del Llibre de Valéncia, que es troba en els Jardins de Vivers, firmant eixemplars del seu llibre.
