Fontelles Fontestad, Antoni
Dotze mesos: refrans, vida, cultura
Institut d’Estudis Valencians, 2021
(154 pagines)
Dificilment trobarem algu dins del valencianisme que no conega l’obra de Antoni Fontelles, autor de llibres de referencia en temes relacionats en la llengua valenciana, principalment gramatica i sociologia. En esta ocasio, sense eixirse’n de la tematica llingüistica, aborda un ambit en principi mes llauger, el dels refrans.
Pero llauger no vol dir senzill, ni molt manco, i el llector comprovarà que, si se vol profundisar, les dificultats s’amontonen. I el cas es que Fontelles no pot deixar de profundisar. Com en el restant de la seua obra, l’exhaustivitat es el seu sagell personal.
No se tracta puix d’un recopilatori a l’us, d’un conjunt d’adages llistats en un orde determinat, siga este alfabetic o tematic. Fontelles acota aci l’estudi als refrans que tenen que vore en els mesos de l’any, i els seus noms son els tituls dels capituls: ’Giner’, ’Febrer’, etc. En cada u s’inclouen els refrans que fan referencia directa al mes (per giner, tanca la porta i encen el braser) o a una festa o dia del santoral que correspon al mateix (per Sant Antoni, fa un dia del dimoni). I, encara que en molts dels mesos hi ha alguna referencia a la duracio del dia (cóm s’allarga o s’acurta en el pas dels dies), s’inclou un capitul especific per ad este tema, ‘Dies curts / dies llarcs’, aixina com un atre dedicat a ‘Les estacions’ i un ultim per als ’Sants i festes religioses’, que conté un llistat dels sants mencionats a lo llarc del text.
Ademes, a l’inici dedica unes pagines a introduir al llector en el calendari (orige i versions), els mesos, la semana i els dies. A banda, de cada mes, el corresponent capitul comença fent una explicacio de la seua etimologia. Unes ilustracions d’Enric Calvo servixen de presentacio dels mateixos.
A l’haver fet Fontelles un recull de diversos autors, molts dels refrans se presenten en diferents versions, no totes elles igualment fiables, en el sentit de que clarament, com mostra l’autor, alguns recopiladors han fet una ‘reescritura’ de la sentencia per a adaptar l’ortografia, la sintaxis o el lexic al catala normatiu.
En la llectura del llibre te domina la sensacio de que estas contemplant el passat, eixe mon en el que la vida colectiva seguia el ritme inexorable de les estacions, de l’orage, de les faenes del camp i de les festes, sempre vinculades al santoral. Efectivament: refrans, vida, cultura. Moltes raons per a llegir-lo.