El filòlec valencià i acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana En Xaverio Ballester Gómez, acaba de publicar el llibre «Orígenes de la lengua valenciana. La hipótesis repoblacionista» a través de l’editorial de l’Universitat de Saragossa, on en ell, tracta l’orige de la llengua valenciana, tema que ha segut molt debatut en els últims decenis en el sí de la filologia romànica. Front a l’hipòtesis de la seua procedència en un repoblament coster de catalans durant el sigle XIII, l’us dels nous texts coetàneus al supost repoblament, l’aplicació de noves metodologies o tecnologies i dels alvanços en toponímia i antroponímia, aixina com el nostre millor coneiximent del periodo medieval fan hui totalment indefendible l’hipòtesis d’un repoblament llingüístic, tal i com defén de manera incontestable en les seues conclusions.
Xaverio Ballester és per oposició i des de 1998 Catedràtic de Filologia Llatina de l’Universitat de Valéncia, havent impartit també docència en l’Universitat Complutense de Madrit (1988–9) i en l’Universitat de Saragossa (1990–8) i ampliat estudis en Múnich (Alemania; 1989–90), Vilna (Lituània; 1994) o Pisa (Itàlia; 2005). També contà en un Fundusz Literatury del Ministeri de Cultura de Polònia (1988).
Membre del comité científic del grup internacional d’investigació Paradigma de la Continuidad Paleolítica (www.continuitas.org), Ballester és també director de la colecció portuguesa Teoria da Continuidade Paleolítica (Lisboa) i fundador de la revista d’humanitats Liburna de la Universidad Católica de Valencia, ademés d’autor de casi una quinzena de llibres i més de 300 publicacions científiques i acadèmiques de temàtica molt diversa. Membre estranger de la Polska Akademia Umiejętności, recibé en 2009 el premi “Ausias March” de 2009 a l’investigació otorgat per l’associació Amics de la Real Acadèmia Valenciana de Cultura Valenciana.
Ballester és autor, entre uns atres, dels llibres Los mejores títulos y los peores versos de la literatura latina (1998), Las Primeras Palabras de la Humanidad (2002), Zoónimos Ancestrales. Ocho Ensayos de Antropología Lingüística (2006), Lingüística Indo–Europeia Tradicional e Paradigma da Continuidade Paleolítica Cara a Cara (2009), Falas Indo–Europeias e Anindo–Europeias na Hispânia Pré–Romana (2012), 40 Antídotos contra los Venenos de la Lingüística Tradicional (2013), Amavida. Una Introducción a la Arqueotoponimia (2014), Indo–Europeu: Uma Língua para Caçadores e Recolectores, Apenas Livros (2017) i Gemelos, Ciclōpes y Chamanes. Tres Exegēsis Míticas (2018).
De temàtica pròpiament relativa a la llengua valenciana són els artículs “Las Afluencias Prelatinas en las Hablas Valencianas”, Elea (2004) 139–160, “Del Latín–Ibérico al Romance Valenciano/ Catalán”, Elea (2010) 13–130, “Toponimia Valenciana Prejaimina”, Liburna (2015) 51–78, “¿Diccionario? Normatiu ¿Valencià?”, Anales de la Real Academia de Cultura Valenciana (2016) 307–346, “Paterna y el Origen de la Lengua Valenciana”, Mœnia (2015) 145–166, “Dasí i Dellá: dos elementals llinages valencians”, Rivista Italiana di Onomastica (2016) 770; “Lengua Valenciana: del Centro a la Periferia”, Centros de Irradiación y Periferias de la Lengua Española (2016) 141–158, “Xàtiva: vicissituts d’un topònim”, Rivista Italiana di Onomastica (2017) 161, “Hernandis i Ferrandis”, Rivista Italiana di Onomastica (2017) 89–92, “8 Apellidos Valencianos”, Onomàstica Romànica (2017) 17–29, “Valentia i Valéncia: dos noms secrets”, Rivista Italiana di Onomastica (2017) 619, “Antroponimia Valenciana ¿Norma o Variación?”, Anales de la Real Academia de Cultura Valenciana (2017) 39–71, “Valencià ¡au!”, Quaderni di Filologia Romanza (2017) 299–301, “Barcelona i la Moda Toponímica”, Rivista Italiana di Onomastica (2018) 221, “Catalá Oriental/ Occidental i Valencià, Més Encara”, Liburna (2018) 45–71, “Macrotopònims Ibèrics en Catalunya”, Rivista Italiana di Onomastica (2018) 807 i “Pardines i l‘Orige de la Llengua Valenciana”, Liburna (2018) 15–25.
