Fa uns dies l’entitat valencianista Lo Rat Penat publicava en les seues rets socials un vídeo a on documentaven la primera representació gràfica de la bandera dels valencians, la Real Senyera.
El vídeo que en pocs dies ya supera les 14.000 reproduccions, explicava de forma senzilla pero documentada, que la primera representació gràfica que es coneix actualment en la presència de la Real Senyera es en un portolà datat en 1410 que es troba en la Biblioteca Nacional de França.
Tal i com explica els valencianistes, el portolà estava originàriament en la Cartoixa de Vall del Crist en Altura (Castelló), fins que fon expropiat en la desamortisació de Mendizàba i dut a París junt en atres fondos valencians.
Ademés el vídeo també mostrava atres portolans a on es podia apreciar en tots ells la Real Senyera.
Al viralisarse el vídeo, han aparegut comentaris per part del pancatalanisme, defenent que la teoria fusterianista de que Real Senyera és solament la bandera de la ciutat de Valéncia.
Lo Rat Penat despuix d’este tipo de comentaris, ha contestat magistralment, demostrant que la Real Senyera és la bandera de tots els valencians, per molt que alguns encara no vullguen acceptar.
¿Estàs segur d’això?
Tal i com informa Òscar Rueda en el llibre «Senyera valenciana. Símbol de llibertat» (Pàg. 76):
En el pas del temps, a mida que les institucions generals del Regne anaren desenrollant-se, se produiria també un us directe de la Senyera per part de les màximes autoritats del Regne (el Virrei o Governador), les quals, a partir de 1410, ni tan sols havien de demanar permís a les autoritats municipals per a traure la Senyera; si be la tradició de custodiar-la en la Casa de la Ciutat (com la de ser el Justícia Criminal el seu portador) continuaria com fins ad aquell moment:
«…lo dit Consell devallà a llarch raonament. E, finalment, hagué en be […] e requerí lo Justícia Criminal que fos prest en donar esforç al dit noble Governador e que, ab gent e ab armes, fos ab ell, e trasqués la Senyera, sense venir-ne al Consell de la ciutat, ne apellar-lo per aquella raó e tantes vegades com demanat fos per lo dit noble Visrey e Governador» (Manual de Consells, 1410)
Este fet, com uns atres posteriors que tractarem, resulta clau per a entendre el simbolisme d’una ensenya que, naixcuda en orige com a bandera de guerra de la ciutat, passaria a eixercir les mateixes funcions per al Regne.
Portolà de Pietro Cavallani, 1677. La Senyera oneja en Valéncia ciutat i Dénia.
Este succés demostra una volta més que el pancatalanisme no raona, ni es qüestiona als seus ideòlecs, com si els llibres d’estos i el seu contingut, fòra un dogma de fe.
