Per Javier Pascual Mataix (Historiador)
Enclavada entre montanyes, a les faldes de la Serra de Mariola i el carrascar de la Font Roja, es troba la ciutat d’Alcoy, la qual repartix centenars d’ilusions cada any en l’arribada de l’hivern, puix esta ciutat alacantina pot presumir de tindre la cavalcata de Reis Macs més antiga d’Espanya, i, per tant, del món.
Si be és cert que la cavalcata se celebra de forma ininterrompuda des de l’any 1885, – llevat algunes excepcions -, els seus orígens es remonten a molt, molt temps abans…
Des dels temps de la conquista d’estes terres pel Rei Jaume I, els misteris del Nadal havien anat adquirint especial rellevància entre les poblacions, i ya des de llavors s’adornava en guirnaldes i farolets la plaça de la vila. En el sigle XVII es va popularisar les estrenes (aguilando), un donatiu popular per a ajudar als més desfavorits en el sopar de Nadal, i que encara hui se celebra en la ciutat.
El primer dia de decembre de 1651, la capella dels Reis de l’iglésia de Santa María es convertia en benefici eclesiàstic per orde de Mossén Gaspar Pérez per a assegurar el manteniment del seu cult. I finalment, el 30 de març de 1656, davant notari de la ciutat de Valéncia, es va autorisar la consagració de la capella als Sants Reixos d’Orient en Alcoy.
«La Cavalcata de Reis Macs d’Alcoy és la més antiga d’Espanya, i, per tant, del món».
Pero rememorem la seua història per a teixir, de la mateixa manera que ho varen fer els telers de la menuda Barcelona, per a conéixer el seu orige.
Transcorren els últims anys del sigle XVIII, i en la per llavors vila d’Alcoy vivia un personage entranyable al que li encantaven els chiquets, la senzillea i l’inocència d’els qui conten anys en els dits d’una mà, el Tio Piam. Este personage, cada vesprada del 4 de giner, jugava en ells a pregonar l’arribada de Ses Majestats en el següent clam pels carrers:
‘’És fa saber a tots…
que per la porta d’Alacant…
arribarà a esta ciutat,
una visita molt important…
L’ambaixador de Ses Majestats!
Melchor, Gaspar i Baltassar!
Ve ilusiont a avisar…
que els tres reis demà han d’arribar!
Donada l’importància… del que us ha de comunicar,
pareu batans i telers… i les fabriques de paper!
La feina heu de deixar,
per a que l’ambaixador puga apreciar,
que Alcoy espera impacient…
l’arribada dels Reis d’Orient!’’
(Pregó del Tio Piam)
I els chiquets, exhausts, acodien en ell a la porta d’Alacant per a vore’ls aplegar mentres cantaven nadaletes per a rebre’ls…, pero els Reixos no aplegaven, i davant l’impaciència, el Tio Piam els dia que potser els Reixos aplegarien per la porta de Cocentaina. ¡I tots corrent cap a ella! Aixina, fins a córrer de porta en porta de la amurallada vila, sortejant montons de neu, baix les estalactites de gèl que penjàven de les teulades durant el fret hivern d’esta comarca.
Quan caïa la nit, els chiquets retornaven a les seues cases desilusionats per no haver vist els Reixos…, pero llavors descobrien que, mentres ells havien estat en el Tio Piam buscant-los de porta en porta, els Reis havien jugat en ells a l’amagatall i els havien deixat regals en les cases. ¡Ya havien passat!
El Tio Piam va mantindre eixa ilusió durant prop de més de cinquanta anys, fins que es va fer major i l’edat li impossibilitava seguir pregonant l’arribada dels Macs. Va ser llavors, en l’any 1866, quan els alcoyans es varen negar a perdre eixa festa infantil i es van decidir a organisar una primera cavalcata que rebera a Ses Majestats com mereixien. Va ser el periòdic local Diario de Alcoy qui anunciava:
Jovens d’esta ciutat celebraràn la vesprà del cinc de giner l’arribada dels tres Reis Macs d’Orient. A les set de la nit, la Corporació Musical Nova d’Alcoy, acompanyada de gent en antorches de vent partirán de la plaça de Sant Agustí fins al portal de Cocentaina per rebre a Melchor, Gaspar i Baltasar, que faràn la seua entrada en Alcoy a lloms de briosos cavalls, repartint dolços en el seu trajecte fins a Belém.
I eixe 5 de giner, Melchor, Gaspar i Baltasar van recórrer per primera volta els carrers d’Alcoy.. Una primera cavalcata molt senzilla, organisada per joves humilts, pero carregada de l’ilusió que el Tio Piam havia fet arraïlar. Es desconeix si va aplegar a presenciar-la o si ya s’havia marchat…, pero de fer-ho, poc s’imaginaria que aquell anava a ser l’orige d’una de les festes més importants i reconegudes d’Alcoy. Naixia aixina… la cavalcata de Reis Macs més antiga del món.
«El Tio Piam va mantindre eixa ilusió durant prop de més de cinquanta anys, fins que es va fer major i l’edat li impossibilitava seguir pregonant l’arribada dels Macs».
No obstant, poc va durar aquella primera ilusió… Espanya vivia un temps convuls. Regnava la Reina Isabel II, i en 1866, una greu crisis financera va posar en sus al capitalisme espanyol i al propi erari real. Les llínees ferroviàries que s’estaven construint per la geografia espanyola varen arrastrar grans endeutaments, i tot això seguit d’una greu crisis de subsistència que va alçar el preu de productes bàsics com el pa. La pobrea va estendre el seu mant asprós i fret pel país, i baix ell es varen apagar les antorches dels Reis…
Dos anys despuix d’eixa primera cavalcata, en 1868, la Revolució de la Gloriosa va destronar a la reina Isabel i va forçar el seu exili. S’iniciava aixina el periode del Sexeni Democràtic, primer intent de govern democràtic en Espanya, marcat per una forta inestabilitat política, enfrontaments entre els progressistes del general Prim, els unionistes del general Serrano, republicans i demòcrates, i despuix del fracàs del regnat de Amadeo I de Saboya s’instauraria la Primera República Espanyola baix el general Serrano.
L’any 1873, en Alcoy esclata el primer tumult proletari d’Espanya, la coneguda com a Revolució del Petròleu. Les dures condicions laborals i la baixa esperança de vida dels infants, els quals morien abans dels cinc anys, varen dur a un alçament obrer contra els poders autoritaris de la ciutat. L’alcalde Agustín Albors, Pelletes, va obrir fòc des de l’Ajuntament contra els revolucionaris que s’amontonaven en la plaça en antorches de petròleu, en el conseqüent assalt a la Casa Consistorial i l’arrastre de l’alcalde pels carrers de la ciutat.
Vinguéren anys difícils tras la restauració de la monarquia borbónica l’any 1874, pero en Alcoy no es van donar per vençuts, i en 1885, la societat El Panerot, va decidir tornar a traure als carrers una gran cavalcata de Reis Macs. Es va penjar per tota la ciutat un telegrama enviat des del palau del Ses Majestats anunciant la seua imminent arribada. Hui en dia encara se seguix penjant sobre el Círcul Catòlic d’Obrers.
«En 1885, la societat El Panerot, va decidir tornar a traure als carrers una gran cavalcata de Reis Macs«.
En la vesprada del 5 de giner, els heralts de la ciutat, en cavalls engalanats, anunaciàren en timbals i trompetins l’arribada de la comitiva real des de la porta d’Alacant. Es va decidir que Alcoy desplegaría una gran fanfàrria per a rebre als Macs, i els grups de danseses sumàren a la cavalcata; també vilans ataviats en les vestimentes pròpies del sigle XIX cantant nadaletes de la ciutat, com Ya vénen els Reis d’Orient, Pastorets i Pastoretes, A la run run o Barrabàs. Els telers treballaren sense descans per a diseñar les vestimentes dels Reis, unint-se a la festa. El seguici real aniría precedit d’una estrella portada per un cavaller negre que simbolitzaba l’estrela de Belem i els feia entrar en Alcoy. Centenars de pages negrets alcàren escales als balcons, i pujàven a ells en els paquets a l’esquena davant la mirada atònita delsmenuts, que veien com els entregàven els seus regals en mà.
Ya que la ciutat no contava en allumenat públic, es va decidir que el rei Baltasar desfilara en segon lloc, i no en tercer, per a aixina no deslluir la cavalcata, quedant per a sempre en Alcoy l’ordenació Melchor, Baltasar i Gaspar.
A més, l’Ajuntament va decidir cedir el seu balcó als chiquets òrfens per a que gojaren dels Reis i també puguéren ser partíceps de la gran festa. Eixa mateixa nit, fent gala de la vinculació valenciana en la pólvora, es llançàren morters de fòcs artificials des del parage de Les Llometes, fent de dia la nit.
L’espectacularitat de la desfilada va ser tal que els alcoyans es van propondre celebrar més actes en el Nadal. D’esta manera, en 1889 es va celebrar per primera volta l’acte de Les Pastoretes, una desfilada diürna en la que els pastors i pastores de la serra de Mariola baixen a la ciutat carregats de ganats, mules, carros, viandes, llenya i tot tipo d’aliments, recorrent els carrers en música i danses fins a aplegar al portal instalat en la plaça d’Espanya per a adorar al Chiquet, rememorant aixina l’anunciació de l‘Arcàngel Gabriel als pastors de Betem. Cal recalcar, que els grans protagonistes són els chiquets, i en la mateixa plaça s’encenen fogueres i es torra embotits i castanyes.
«Cal recalcar, que els grans protagonistes són els chiquets, i en la mateixa plaça s’encenen fogueres i es torra embotits i castanyes».
L’història proseguix en algunes dificultats no sempre polítiques; també meteorològiques. El 5 de giner de 1892, una ventisca de neu va impedir que les gents ixqueren al carrer a vore la cavalcata de Reis, que sí va fer front a les inclemències i va recórrer els carrers acompanyada dels membres de El Panerot. Aquella va ser una cavalcata especial… En aplegar al número 3 del carrer de Sant Josep, Melchor, Baltasar i Gaspar varen descobrir que algú havia abandonat a un chiquet menut dins d’una cistella de vímen, i li van fer el millor regal possible: entregar-ho a una familia que es fera càrrec d’ell. Eixe chiquet heretaria el nom d’un dels Reis: Gaspar.
No obstant, una festa dedicada als Reixos que estava florint per iniciativa del poble no podia deixar de costat als sectors més desfavorits; a aquells que no podien permetre’s regals. I d’esta manera, el 31 de decembre de 1894, per decret de l’Ajuntament, es va fixar que Ses Majestats visitaren també als asilats de l’Hospital Civil d’Oliver, als chiquets òrfens de la Casa de Beneficència i a la casa de Germanetes dels Pobres. Dies abans de la cavalcata, l’Ajuntament va enviar una comissió a la Casa de Beneficència per a que els chiquets, saberen llegir o no, pogueren demanar els seus regals als Reixos, i dita comissió els faria aplegar els seus desijos. Tambors, trompetes, chiulets, cornetas, pistoles, nines… aplegàren fins a eixos chiquets òrfens el 5 de giner. Als asilats de l’Hospital Civil d’Oliver els obsequiàren en dolços, tabac i robes, i lo mateix van fer en les Germanetes dels Pobres.
La cavalcata va tornar a recórrer els carrers del centre, i els alcoyans van penjar dels seus balcons cestos de vímen carregats en palla per als cavalls dels Reis. Els pages canviarien la palla per regals pujant en les seues escales. La màgia de Melchor, Baltasar i Gaspar també va aplegar a les famílies més pobres i li varen obsequiar en abonaments d’arròs, llegums, pa…
El 12 de noviembre de 1912… l’assessinat de José Canalejas va supondre una commoció en la ciutat, i la societat El Panerot va decidir retirar-se de l’organisació de la cavalcata, pero l’ilusió per la celebració havia arraïlat en la població, i a l’any següent va ser organisada per una nova associació instalada en el mateix lloc en el que es trobava El Panerot: el Cassino Orient.
Per a llavors, el reconegut músic alcoyà, Camilo Pérez Monllor, que ocupava el càrrec de músic director de la Banda d’Infanteria Marina de Càdis, va compondre des de la localitat gaditana de Sant Fernando la peça l’Entrà dels Reis per a acompasar l’arribada de Ses Majestats a la ciutat. Una banda sonora conformada per cançons populars de la zona, entre elles, la famosa Serra de Mariola, tota a floretes… que va sonar per primera volta en els carrers d’Alcoy el matí del 5 de giner de 1915. Més avant s’afegirien vàries peces més: Cavalcata dels Reis Macs d’Alcoy, Alcoy, cinc de giner, i Nit màgica, tenint d’esta forma la seua pròpia i única banda sonora. Les bandes de música municipals també s’uniren a la iniciativa, i a poc a poc la cavalcata anava fent-se gran.
Pero encara es necessitava un acte més, puix la visita dels Reis Macs a Alcoy es consolidava i mereixien una millor benvinguda. A més, cada volta acudia més gent dels voltants i els Reis volien fer regals a tots. D’esta forma, seguint els passos del Tio Piam, en la vesprada del 4 de giner de 1924 es va organisar una nova desfilada vespertina en la vespra del dia màgic, la de l’embaixador real anunciant que els Reis Macs ya estaven acampats en la serra de Mariola i al sendemà aplegarien a Alcoy per a repartir ilusions. Ho va fer seguit d’un gran número de burretes en buçons en els que els chiquets van depositar les seues cartes per a que els Reis les llegiren durant tota la nit.
I era tal l’ilusió que s’apreciava en les seues caretes que els ermitanys de l’ermita de Sant Cristófol, en el del Preventori, junt al barranc del Cint, decidiren sumar-se a l’iniciativa popular, i en 1929 van allumenar la montanya en decenes d’antorches que indicaven el lloc exacte del campament real. Era la primera volta que els chiquets d’Alcoy veien en els seus propis ulls que els Reis estaven ahí…, acampats en la montanya… Que eixes mateixes antorches que veien en mig de la nit eren les mateixes que portaven els pages que acompanyaven a l’embaixador real. Melchor, Baltasar i Gaspar havien tornat a Alcoy un any més. Es van encarregar de disparar un castell de focs d’artifici des de la montanya per a anunciar que mentres els chiquets depositàven les cartes en les burretes, els reis havien arribat.
I com nos podem imaginar, eixa nit ningú dormía.
El 25 de decembre de 1926, la neu començà a caure en tota la provincia d’Alacant de forma copiosa. I tanta va ser que la nevà va deixar en el nucli urbà d’Alcoy un gruix de metre i mig. Va ser la coneguda com Nevà Grossa. La ciutat va quedar incomunicada, pero no per als tres Reis, que encara que no poguèren entrar en majestuosa cavalcata, sí deixàren els seus regals en casa dels chiquets en un moment… de despiste.
La veu del Tio Piam s’havia silenciat, pero la seua estela va seguir viva en la ciutat. En 1933 també es pregonà l’arribada de Ses Majestats des de les ràdios locals. La Segona República va prohibir la festivitat real i la va substituir pel Dia del Chiquet, pero encara aixina es va celebrar casi en clandestinitat. La Guerra Civil Espanyola no va conseguir apagar una festa que ya s’esperava en ànsia, i encara que no va ser tan enlluernant com en anys anteriors i no es va fer cavalcata, els Reis sí van visitar als chiquets en mig de la contienda bèlica, oferint regals…, els que la guerra i postguerra varen permetre en molt esforç.
En 1940, la festa dels Reis Macs retornà en força i s’introduïx l’acte de l’Adoració al Chiquet Jesús; moment en el que Melchor, Baltasar i Gaspar descendixen dels seus gamells i es dirigixen al portal per a oferir or, incens i mirra. En un principi, l’acte tenia lloc dins de la capella de l’Hospital Civil d’Oliver.
«La Segona República va prohibir la festivitat real i la va substituir pel Dia del Chiquet, pero encara aixina es va celebrar casi en clandestinitat».
No obstant, el creixent gentíu que acodia a vore’ls, no sols d’Alcoy, també de les localitats veïnes, va fer que l’acte es traslladara la plaça d’Espanya. Allí, les llums s’apaguen, el públic alça vengales d’estreles i la megafonia fa sonar l’Aleluya de Haëndel. Voltegen les campanes de Santa María i els fòcs artificials culminen el camí dels Macs fins al Mesíes.
En 1965 s’anuncia la Cavalcata en un cartell en la frontera de l’Ajuntament, i aixina ha segut des de llavors.
Despuix de la desaparició de El Panerot, l’organisació viraría de mans entre l’Associació d’Amics i Dames dels Reis Macs, l’Associació de Sant Jordi i l’Ajuntament.
En l’any 2001, la Cavalcata de Reis Macs d’Alcoy és declarada Festa d’Interés Turístic Nacional i es promociona en tota Espanya i inclús fòra d’ella.
És en l’any 2009 quan en la fira de Fitur de Madrit, els per llavors príncips d’Astúries, don Felipe de Borbón i donya Letizia Ortiz, presencien una menuda mostra de la cavalcata i saluden a ls seus pages. I en l’any 2011, la Generalitat Valenciana otorga el major reconeiximent valencià a esta tradició centenària i la declara Bé d’Interés Cultural.
És per tot açò, que Alcoy no solament té la cavalcata de Reis, sino una autèntica trilogia que inclou actes com el centenari Belem de Tirisiti, les Estrenes pels carrers del centre, el sopar del pobre la nit abans del Sorteig del 22 de decembre, Les Pastoretes el primer dumenge de giner anterior al dia 5, la crida del Tio Piam en la vesprada del 4 de giner, les burretes i l’ambaixador real. Des de 2017, l‘Associació Cultural Samarita organisa la visita al Campament Real del Preventori durant el matí del dia 5, a on menuts i no tan menuts poden visitar les jaimes del sèquit real, vore als pages llegint les seues cartes, parlar en el seu escriga i orientador i degustar un deliciós chocolate calent.
I en la vesprada del 5 de giner, les ilusions tornen a prendre els carrers en la seua majestuosa Cavalcata de Reis que alça escales de somis i que ya opta per unanimitat en Congrés i Senat a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat.
Atre fet que caracterisa la cavalcata és la proximitat en els monarques, puix els chiquets són alçats en braços per a poder agraïr als Reis i donar-los un bes.
L’any 2021, degut a la pandèmia de la COVID-19, Alcoy va cancelar per primera volta desde la Guerra Civil la cavalcata dels Reis, pero novament, Melchor, Baltasar i Gaspar van fer l’Adoració en la plaça d’Espanya despuix del toc de queda, portant la màgia a través de les pantalles.
La Cavalcata de Reis Macs d’Alcoy és frut dels somis d’un poble que es va negar a deixar de creure i perdre l’infància interior; els somis d’unes gents que varen saber fer front als avatars de l’història, i arrimant el muscle en moments difícils, van conseguir omplir d’estreles les nits més obscures. Gràcies a elles, l’estrella que ha de guiar a Melchor, Baltarsar i Gaspar sempre serà eterna sobre el cel d’Alcoy. Una festa que, poc a poc, en molt esforç i germanor, i front a les adversitats, va nàixer del poble i és per al poble.
Un any més, i pese a les actuals circumstàncies… Benvinguts a Alcoy, Majestats. No deixeu mai de vindre.
Javier Pascual Mataix és l’autor del llibre «El conquistador de Aragón. La historia de Jaime I como nunca la habían contado» que podeu comprar en el següent enllaç (COMPRAR LLIBRE ACÍ)
