Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959), és un empresari, escritor, articuliste, conferenciant i investigador valencià. Fon vicepresident del Grup d’Acció Valencianista i president de Renaixença Valenciana.
Des de l’any 1982 fins a l’any 2004 ha simultanejat l’acció cultural en la política, sempre des de formacions dedicades a la defensa de la personalitat valenciana. Ha segut candidat a la Generalitat Valenciana, a l’Ajuntament de Valéncia i al Congrés dels Diputats.
Des de 1982 ha publicat més de 300 artículs sobre el valencianisme cultural i polític en Las Provincias, Levante, Diario de Valencia, Valéncia Hui, Som, Espenta, Renou, Cambio 16, aixina com en distints diaris digitals.
Ha participat en innumerables debats, taules redones i coloquis, sobre política i cultura. Es coautor del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana editat per la Diputació de Valéncia en l’any 2007.
¿Podries fer-nos un resum sobre de qué va el teu llibre?
Valencià, desperta es un recull d’articuls publicats en la prensa escrita. En ells perseguia desvelar maniobres despersonalisadores, desmontar falsetats, pero sobre tot aportar llum a molts aspectes que posaven en qüestio els drets i la singularitat del poble valencià.
La permanent necessitat de seguir fent pedagogia, sobre tants temes relacionats en l’identitat valenciana, m’espentà a fer una seleccio d’entre tots aquells escrits i publicar-los en esta obra que vol complir en una doble missio: per una banda la didactica, com ya s’ha indicat, pero tambe la de denuncia. Una denuncia que desgraciadament es fa necessaria en massa freqüencia davant de tants i tants agravis i atropells que sofrixen principalment la llengua i cultura valencianes –pero no a soles– puix la varietat tematica es gran. En valentia no dubte tampoc en posar de relleu l’inaccio de les nostres autoritats per la seua falta de resposta davant d’eixos atacs permanents a les senyes identitaries i a la singularitat del poble valencià, denunciant en molts casos la seua complicitat en proyectes que van en detriment de la propia existencia de la nacio valenciana.
Els articuls s’han agrupat per tematiques facilitant aixina al llector recorrer a la que mes li puga interessar, pero aço no es mes que una formula que possibilitarà sumergir-se en major prontitut en materies i assunts tan diversos com son l’historia, la llengua, la cultura, l’economia, la politica…, abordats des del rigor i guiats per un criteri, el de l’estricte amor a tot lo valencià.
– ¿Qué es lo que t’ha motivat a publicar un llibre com el teu?
Havia que deixar constancia escrita de tots els intents de manipulacio que, de forma orquestada i subvencionada, mos estan sometent als valencians per a que el dia de dema nostres proximes generacions no mos reprochen que varen permaneixer muts, o forem covarts mentres mos furtaven el llegat de nostres antepassats.
Per atra part, este llibre els sera de gran ajuda a nostres estudiants o pares a l’hora de desmontar les falacies que, vergonyosament reflectixen els seus llibres o als professors que sense escrupuls, adoctrinen en l’autoodi.
– Segons hem pogut saber són moltes les personalitats del periodisme i de la cultura que han realisat comentaris molt positius sobre el teu llibre, ¿quí lo prologa?
Per a mi es un honor contar en el prolecs de personalitats de la talla de María Consuelo Reyna, exdirectora de Las Provincias; Ferran Belda, exdirector de Levante-EMV; Pablo Salazar, cap d’opinio i director adjunt de Las Provincias i de Ferrer Molina, subdirector de El Español.
-¿On es presentarà el llibre?
La presentacio sera el proxim 25 de novembre a les 19 hs. en l’Ateneu Mercantil de Valencia, en totes les garanties sanitaries que marquen els protocols del Covid-19.
– Els que no puguen assistir, ¿on ho podran comprar?
En totes les llibreries. Hi ha que potenciar la compra en els nostres comerços tradicionals i mes en estos moments. Les llibreries son el alma de la cultura.
– ¿Cóm valoraries la situació actual del valencianisme?
El valencianisme està en un moment critic, en una travesia pel desert. Ademes de una refundacio del mateix, necessita fer molta pedagogia. I esta no nomes se deu traslladar a la societat civil, sino tambe a l’empresariat valencià per a que, d’una volta per totes, s’involucre i convença que la millor opcio per a defendre els interessos dels valencians es des del valencianisme i no d’aquells que estan al servici del seu partit per damunt dels seus votants. Ni centralisme, ni catalanisme: valencianisme.
– Si tornares darrere en el temps, ¿canviaries algo de lo que has fet en el valencianisme?
Puffff. El valencianisme ademes d’un sentiment es un estil de vida. Saps que per la teua terra tens que llevar-li molt de temps a la teua familia, al teu treball… a tot, sense esperar ninguna recompensa, al contrari: disgusts, desencontres i quan no, traïcions. Te queda la satisfaccio que mai ningu te puga dir, ¿i tu que feres per la teua terra mentres que atres intentaven liquidar-la?
No, no arrepenedixc de lo que he fet, en les meues llums i ombres, pero sempre des del convenciment que has intentant fer lo millor possible.
– ¿Qué penses del paper actual de la RACV en el valencianisme?
Crec que ara està tornant a ser lo que mai deuria d’haver deixat de ser. La finalitat de la RACV no es el tercerviisme com alguns pretenien, ni la catapulta per a colocar-se en la traïdora AVL, com alguns feren. Es la que te velar per l’autenticitat de la llengua valenciana, per la seua genuinitat, pero sobre tot per a recuperar el seu esplendor. Des del meu punt de vista se necessita un pacte per l’unificacio normativa (en un articul del llibre ho dic). No es de rebut que continuem, dins de les mateixes normes, amprem dos sistemes d’accentuacio. Al mateix temps crec que se deuria recuperar a membres historics de la Seccio de Llengua i Lliteratura, autentics experts de la mateixa, com son: Chimo Lanuza, Toni Fontelles o Manolo Gimeno.
– ¿Per qué penses que la gent que diu ser valencianista no protesta quan s’intenta (des d’alguns sectors) invissibilisar al valencià en contraposició al català?
Malauradament l’immensa majoria, salvo honroses excepcions, ha deixat de protestar davant els panflets que en forma de llibres de text dogmatisen a nostres fills en el catalanisme en els coleges. Hem passat de la protesta i la denuncia, al no hi ha dret en tertulies de cafe o en twitter. No crec que este intent de suplantacio cultural i llingüistica se permetera en qualsevol atra Comunitat en llengua propia i, damunt, en l’esplendor de la nostra. Per atra part, politicament aquells que dien defendre l’autentica llengua valenciana, no soles l’han traïcionat, sino que han segut compliços de fomentar i, fins i tot, subvencionar el catalanisme que ara, paradoxicament, seguixen denunciant.
Als valencians, be per induccio o per cansament mos han convertit en docils. Indistintament als agravis als que mos someten: despersonalisacio, desmontage del sistema financer, infrafinanciacio, etc., no reaccionem i lo que es pijor, no reclamem res. Mos han fet, no ya invisibles, tambe muts.
– ¿Qué penses que se deuria de fer per a que les Normes d’El Puig guanyen més usuaris jóvens?
Fer-la mes visible. Hui lluitem contra un ent amorf, acientific i traïdor als valencians, com es l’AVL, que va fins i tot en contra dels seus propis fonaments de la seua creacio. Un pacte de fellonia politica la blindà en la reforma antivalenciana de l’Estatut. Hui l’AVL, no soles està al servici de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), sino que es la major fabrica d’autoodi, que per a major vergonya, sufraguem en els imposts dels valencians.
Per a contrarrestar esta perfidia devem incrementar la gran llabor que des de Lo Rat Penat o del GAV a través de l’Institut d’Estudis Valencians (IEV), estan realisant en els cursos de llengua valenciana. La publicacio de llibres, articuls en prensa o en atres plataformes, tambe ajuda a aproximar les Normes d’El Puig al ciutada, ya que s’ajusten mes al seu vocabulari. Nomes des de l’autenticitat i molta pedadogia podrem doblegar la dualitat existent i que els jovens l’usen.
– ¿Quin mensage li donaries als jóvens que dediquen el seu temps lliure a fer valencianisme?
Que son nostra esperança i nostre futur. Tenim a la generacio de jovens mes formada de l’historia. En ells deixem el llegat que mos deixaren nostres antepassats. En ells recaura la responsabilitat per a que l’antorcha del valencianisme, llunt d’apagar-se lluixca en mes força. Que pese a tots els contratempss que no decaiguen, perque en el seu encabotament i llealtat està el pervindre dels valencians.
Image portada: elvalenciano.es
