Joan Josep Serra autor de La pluja que tot ho banya naix en la Ciutat de Valéncia en 1965. Escritor format en els Cursos d’Iniciació a la Poesia que organisa Lo Rat Penat, s’introduí en un primer moment en el món de la poesia festiva. Destaca el seu treball com a crític i guioniste, en més de 800 falles i fogueres versades.
Té diversos guardons en els Jocs Florals de Valéncia, en l’Ateneu Cultural de Paterna i en el Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat (incloent el Bernat i Baldoví).
Ha publicat en els llibres colectius Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats. Cent anys de Trasllat (1911-2011), XIII Certamen Lliterari de Paterna 2014, i Des del Casal. Oberts al debat faller (2014).
És membre de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, soci fundador del Casal Bernat i Baldoví i també pertany al Colectiu d’Autors Inestables. Fon nomenat «Escritor de l’Any» en 2016 i en 2018 publicà el poemari Memòries d’un elefant.
L’associació cultural La Llimera del Corral et pública el poemari «La pluja que tot ho banya», ¿Quín tipo de poesia es trobarà el llector?
La pluja que tot ho banya, és un poemari, divers i dispers en quant a temàtica, pero anàlec en quant a nexe d’unió i en quant, al significat de la pluja en totes les seues afinitats i convergències, dins l’us metafòric de la paraula en la gran majoria dels poemes. En ell he intentat apartar-me del lirisme més clàssic he intentat oferir una poesia més actual. No se si ho hauré conseguit, pero crec sincerament, que estic en eixe camí de troballa que tot poeta recorre quan crea. També es trobarà en un bonico treball d’ilustració que han fet Paula Cubells i Marina Cubells.
«He intentat apartar-me del lirisme més clàssic he intentat oferir una poesia més actual»
En l’any 2018 nos sorprengueres en el poemari «Memòries d’un elefant» en el que nos mostraves els teus pensaments més íntims, ¿En este llibre nos contaràs més confidències?
Per supost, la meua poesia en estos moments és prou intimista, yo inclús diria que fins massa. Obrir-me en canal poèticament, a mi em resulta molt sanador, pero també pel camí em deixe molt de sofriment personal. Quan u escriu va explorant i rastrejant pels camins poètics, buscant entre els seus versos un discurs a on com a poeta es senta reconegut. Moltes voltes es conseguix i atres no. Pero a traves d’eixe treball u intenta créixer, sempre des de la reflexió personal del treball ya escrit.
¿Qué vols que experimente el llector al llegir els teus versos?
Si en la poesia festiva, el comés d’està és intentar despertar el somriure en el llector, en la meua poesia seriosa, vullc valdre’m més de la reflexió, i a voltes d’un cert mensage. Al final, lo que yo reflexe en els meus poemes són sentiments i emocions. A traves d’un llenguage poètic intente, reflexionar, intuir, i discernir sobre una expressió artística, com és la poesia. M’imagine que cada llector sentirà coses diferents.
La Llimera del Corral t’ha elegit a tu per a publicar el seu primer llibre… ¿Qué vares pensar quan t’ho varen propondre?
Molta responsabilitat, i al mateix temps molt d’entusiasme. Publicar un poemari per a un poeta sempre és una celebració, i al mateix temps un repte personal. Yo lo únic que necessite per a crear és temps, no m’agadren les dates impostes. I des del primer moment en la Llimera del Corral he tengut eixa llibertat. I lo únic que desige de cor, és ser el primer d’una llarga llista de nous treballs que presente la Llimera del Corral. I en quant a la poesia, que nous autors s’animen a fer poemaris.
Vares escomençar escrivint poesia festiva i has conseguit situar-te entre els millors, ¿Per qué este bot a una poesia més íntima?
Yo verdaderament comence a escriure poesia lírica molt abans que festiva, lo únic que eixa poesia, per dir-ho d’alguna manera, era d’auto consum. Sí que és veritat que comence a publicar, i concursar, en la poesia festiva escrivint llibrets de falla, pero el meu primer premi el conseguixc abans en la poesia seriosa, que en la festiva, guanyant en l’any 2014 el Roberto Salvador de Paterna. Verdaderament no ha hagut cap bot, puix sempre els dos estils els he treballat en paralel.
¿Poesia festiva o poesia intimista?
Les dos sense dubte, una dona eixida al meu yo més gamberro, i me fa fruir una barbaritat, encara que soc naixcut al Cap i Casal, les meus arrels són de la Ribera Alta, i el meu caràcter chamarrusquer, esta des de ben menut empeltat en el meu caràcter. La poesia intimista, m’agrada molt com a repte. M’agraden molt els temes obscurs i trists, la desesperació del ser humà me captiva, i em resulta molt poètic el tema de la mort, tots ells me fan despertar emocions i sentiments, traent lo millor de mi com a poeta, i tal volta lo pijor de mi com a ser humà.
¿Qué t’impulsà a escriure en llengua valenciana?
Primer, m’agrada escriure, i ho faig en valencià per ser la meua llengua materna i paterna. Com la he usat molt a lo llarc de ma vida, d’una manera natural pense, escric i vixc en llengua valenciana, fer-ho en castellà me costa una barbaritat.
«La meua poesia en estos moments és prou intimista, yo inclús diria que fins massa»
¿Recordes el primer llibre que vares llegir?
No, pero les meues primeres llectures, són les de qualsevol chiquet de l’época; Els Cinc de Enid Blyton, tots els de Julio Verne, etc. També vaig ser un gran llector dels còmics de l’época, Mortadelo y Filemon, Tintin, Asterix y Obelix, i molts més. Eixa afició a la llectura crec que fon fonamental, per a que es despertara en mi l’inclinació a escriure des de ben jove. Els primers anys des de la trinchera de la llar, i molt despuix ya de forma publica.
¿En quin moment creus que està les lletres valencianes?
És complicat fer un anàlisis. En lo relatiu a la poesia festiva el moment actual és brutal en quant a autors i la calitat d’estos. El problema a mig i llarc determini el tenim en el chicotet paró d’asintència als cursos de formació, faria falta més gent, per a cobrir d’ací uns anys el relleu generacional. En quant a la poesia lírica, fa falta molta més participació de poetes en els concursos, això portaria a que les editorials valencianes tingueren més material i possibilitats de publicar nous poemaris. També és cert que a nivell de concursos ens trobem prou llimitats, i això vullgam o no és un problema.
Tot escritor té un o varis escritors preferits, ¿podries confessar-nos quins són els teus?
M’agrada molt la novela històrica; Santiago Postegillo, Robert Graves, Jose Luis Corral, i un fum d’autors més. Soc un bon llector de poesia en castellà i en valencià. En castellà i m’agraden multitut d’autors, en valencià i català, i en obra publicada m’agraden Xavier Casp , Rafael Villar, Anfós Ramon, Joan Valls, Miquel Castellano, Josep Vicent Miralles, Joan Margarit, Miquel Martí, entre molts atres.
Un truc per a enfrontar-se al full en blanc
Yo l’únic truc que conec, és treball, treball i treball. No crec en l’inspiració divina. Confie més, en que l’inspiració me trobe treballant. Sí alguna cosa té d’extraordinari el treball poètic, és el d’omplir fulles en blanc. Me dona més por el fet d’acabar uns poemes i pensar que estan inacabats, sense estar-ho. Això me tortura més que el full en blanc.
Si et pergueres, ¿on et trobaríem?
M’agrada molt la montanya, i el lloc al que solc retirar-me varies voltes a l’any és a la localitat de l’Alt Millars, Montanejos. Allí fruïxc passejant en plena naturalea, escrivint i prenent notes moltes vesprades en eixos passejos. I en la ciutat el meu escap de l’agobi, és la Plaja de la Malvarrosa i la seua mar. Puc passar-me perfectament dos o tres hores en la mirada perduda en l’horisó.
*El preu de venda del llibre «La pluja que tot ho banya» al públic és de 15 euros. Si fas la comanda directament a la direcció de correu lallimeradelcorral@gmail.com el preu és de 13 euros, gasts d’enviament inclosos.
*Si vols fer-te subscriptor ucrònic (12 euros a l’any per la subscripció dels números 7 i 8) el preu del llibre és de 12 euros, gasts d’enviament inclosos, i si et fas subscriptor internacional ucrònic (18 euros a l’any) el cost del llibre serà de dèu euros.
