Ací vos deixem la preciosa poesia de l’escritor Sito Sanchis recitada por Pau, membre de la Escolanía de la Basilica de Valéncia.
Este poema fon declamat en motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Deu dels Desamparats.
LA “PUNTAETA”
¡Benvolguda i dolça Mare
Verge dels Desamparats!
-Deixa’m que esta gent repare
cóm en tons braços m’ampare
pregant calma als més versats.
Tu , ben saps dolça Mareta
que soc un escolanet,
que mirant-te a la careta
sempre et canta a l’orelleta
en orgull molt satisfet.
Als teus peus Verge Maria
enguany he tingut l’honor
de parlar-te en melengia
entre besos d’ambrosia
i estos ulls replet d’amor.
He vixcut una experiència
tan difícil d’explicar
que davant de ta presència,
i d’un trosset de Valéncia
m’abellixc ara contar.
No fa molt Mareta meua
com símbol de Caritat,
el teu poble en la fe seua
units brodant sense treua,
un bell mant t’ha regalat.
Guiats per l’art i l’entrega
del net d’Angelita Suay,
com el vent besa a la Vega
i la pau minva a la brega,
el fervor, brodava espai…
Seguint els consells precisos
d’este mestre de l’agulla,
dels ditets més indecisos
han brollat flors i narcisos…
i esta estampa d’ Aleluya.
Pels racons d’esta terreta
han florit milers de mans
que han donat la “puntaeta”
en honor a tu Mareta,
¡¡la Mare dels valencians!!
I yo, replet d’alegria
vaig tindre l’honor també
de fer-lo a l’Escolania
als peus de Santa Maria,
¡Escut d’Amor i de Fe!
Per això vinc hui Patrona
en sincer agraïment
a donar-te ací en persona
este vers que t’acarona
en el nom de molta gent.
Paraules fetes poema
carregades d’emoció
que l’autor sense dilema
m’ha oferit sense problema,
com mostra de devoció.
I si acàs estes quintetes
no comporten gran valor,
vullc que sàpies que estan fetes,
des del cor i en les manetes
d’un chicon que és seguidor.
¡¡Reina i Mare Sobirana!!
¡¡¡Verge dels Desamparats!!!
Escolta’m Rosa Bledana
i mira el fervor que emana
dels que estem ací embovats.
A pesar del lleig horari
i enmig d’esta expectació,
només soc gra d’un rosari
que assistixc al Centenari
de la teua…Coronació.
També Mareta volguera
pregar-te pels escolans
que entre ‘onaes’ de quimera,
davant d’una mar d’espera,
cantarem Missa d’Infants.
Dona’m forces Mare Santa
que ací estic sense dormir
i gràcies a qui m’aguanta
vaig a vore en esta planta,
¡¡el teu Mant per descobrir!!
¡¡Santa Mare Beneïda!!
¡Guia i Far de llum serena!
¡Escolta la meua crida
i embafa-nos sense mida
de la Mística Assussena!
Valencians i valencianes,
forasters que m’escolteu,
que repiquen les campanes
de les terres més lluntanes
que Ella és la ¡¡Mare de Deu!!
¡¡Reina del Cel i la Terra!!
¡Senyora de l’Horta i Mar!
-Dona Pau a qui vol guerra
que el futur Mare ens aterra
i volem el teu Ampar!!
Escampeu sense demora
que Ella és Mare de Clemència,
la claror que ix de l’Aurora
que ens regala Protectora,
la Patrona….¡¡¡¡ de Valéncia!!!!
