Lucas Grao i Silvestre naixqué en la plaça Xúquer de Valéncia ciutat, en la primavera de 1969. De naturalea escèptica i reflexiva, fruïx la seua passió per les bicicletes mentres manté sense fanatisme els seus convenciments ecologistes i decreixentistes.

Du des dels cartoze anys en l’entorn de les arts gràfiques i la comunicació visual, en les quals ha desenrollat la seua activitat professional.

Escomençà escrivint artículs en valencià sobre ecologia domèstica en el blog Vert i taronja, per a passar més tart a escriure relats curts i noveles.

És soci de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana i forma part del Colectiu d’Autors Inestables.

La seua primera novela, Vesprades de chiclet, obtingué en 2015 el XIV premi Federic Feases de Novela en Llengua Valenciana.

En 2016 la seua segona novela, Vert i taronja, conseguí reeditar premi, ex aequo junt a Memòries d’un dolçainer, de Vicent Gil i Andreu. Dos anys més tart, Eclèctica Huyturana, el seu particular homenage a la vila d’Altura, és de nou premiada en l’edició de 2018, en els XX Premis de Narrativa de l’Entitat Cultural El Piló de Burjassot. En 2021 ha publicat la seua quarta novela: En vici de bici.

Ahir, 20 de novembre de 2021, fon proclamat com L’Escritor de l’Any per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, en un dinar on varen assistir més de cent comensals en el restaurant l’Albufera en la localitat d’El Palmar.

¿Que t’impulsà a escriure en llengua valenciana?

En quaranta anys a penes era capaç de mantindre una conversació en valencià, era un deute pendent en mi mateixa. Escomencí a estudiar valencià i al poc ya estava escrivint, primer artículs d’ecologia per al bloc Vert i taronja, despuix relats curts i sense donar-me conte estava escrivint una novela, fon un procés sorprenent, pero que ixqué de forma natural.

¿Qué significa per a tu ser Escritor de l’Any de la Llengua Valenciana?

Molt, moltíssim, la llengua valenciana és una llengua en un sigle d’or, en grans escritors que influïren sobre la lliteratura universal. Estar en el llistat d’autors mereixedors d’este reconeiximent és tot un orgull.

¿Recordes el primer llibre que vares llegir?

No, imagine que seria una avorrida llectura obligada en l’escola. Lo meu eren els còmics i tebeos. Sí recorde el primer llibre que llegí que em feu somiar, fon MOMO de Michael Ende, des d’eixe dia tot canvià.

Relats curts, thrillers, novela històrica… pero totes les teues obres en Clau Valenciana, ¿per qué?

M’agrada Valéncia, la seua llengua i cultura, soc un valencià orgullós i açò es reflectix en la meua obra. Poder aportar en les meues noveles a l’història de la meua llengua és tota una motivació.

Vesprades de chiclet, Vert i Taronja, Eclèctica huyturana, En vici de bici… ¿tenim ya una nova novela en marcha?

Per supost, si m’acompanyen les muses i els editors, pronte tornaré a la càrrega en un nou títul. Tinc dos noveles escomençades i en el meu cap arguments per a atres futures. M’agrada pensar que lo millor està per vindre.

¿En quin moment creus que està les lletres valencianes?

Pareix que es mou el mercat, l’any pandèmic ha donat bons fruits i han eixit en molta força noves plomes, tal volta trobe en falta més joventut, pero és cert que pots trobar un ample espectre de continguts de molta calitat en llengua valenciana. Seguim avant.

Tot escritor té un o varis escritors preferits, ¿podries confessar-nos quins són els teus?

Lo cert és que soc prou eclèctic en quant a temàtiques i autors, no tinc escritors idolatrats, potser, Leonardo Padura o Haruki Murakami, siguen alguns dels més influents per a mi.

«La Llengua Valenciana és una llengua en un Sigle d’Or, en grans escritors que influïren sobre la lliteratura universal».

Un truc per a enfrontar-se al full en blanc.

Una bona sessió de piscina o de bicicleta per a relaixar el cos i ordenar idees, pero per lo general quan m’assente davant l’ordenador tinc molt clar lo que busque. Una copa de bon vi o una cervesa gelada poden ajudar a mamprendre la faena.

¿Quina és la novela que més t’ha costat escriure?

VERT I TARONJA, sense dubte. De fet, encara que és la meua segona publicació, fon la primera que escomencí. Tinc ademés la sensació de que és la més celebrada pels meus llectors.

¿I de la que més orgullós estàs?

Això és molt difícil de contestar, sí és cert que en l’última, EN VICI DE BICI, tinc una sensació especial, com la d’un pare que després de tindre tres fills varons, a la quarta ve una chiqueta.

Si et pergueres, ¿on et trobaríem?

Si no estic en Jorcas, el poble a on naixqué mon pare, pots anar al barri de Mantilla, en L’Havana, segur que em trobes allí, a l’ombra d’un albocater en un rom de sèt anys en la mà.